(Amb motiu dels 25 anys de la nostra associació, hem demanat a l’escriptor Joan M. Minguet que valorés aquesta efemèride.)
Belltall és un poble petit, tothom ho sap, es troba allà dalt, coronant les pujades dels Comalats, unes quantes cases, uns camins, unes pallisses i unes terres. Però els pobles no els fan o no només els fan les pedres, els arbres, els conreus… i els cotxes que hi passen, tantes vegades ni sense saber com es diu la població que travessen. Els pobles els fan la gent, la que hi ha viscut, la que hi viu i la que hi viurà. És la gent la que confereix a Belltall la seva personalitat pròpia i inimitable, la que el fa únic com a poble.
Un poble que fa 25 anys va decidir crear una associació de veïns i d’amics. I que els qui hi vam arribar poc després vam trobar com a una cosa feta i il·lusionant. Una iniciativa digna d’estudi perquè s’ha demostrat com a una forma de mantenir viu el que és avui dia el món rural a Catalunya: els del poble endins, tant els qui hi viuen tot l’any com que hi tenen casa i hi van sempre que poden; i els del poble enfora, aquells que hi mantenen lligams familiars o sentimentals o, simplement, perquè volen.
Sí, l’Associació de Veïns i Amics de Belltall ha estat una manera de cohesionar tots aquells que volen sentir-se units al poble. I ho ha fet, em sembla, de dues maneres, tan pròpies de la nostra època. En primer lloc, a través del contacte real, viu, fent assemblees, convocant actes culturals, festes, participant de la vida quotidiana de la gent, també treballant amb l’Ajuntament del municipi (col·laborant-hi, empenyent-lo o, si ha calgut, criticant-lo) per a obtenir millores per als seus habitants. En segon lloc, fent que Belltall existeixi, no solament en la realitat geogràfica i humana, sinó també en el món virtual. Aquí, ens hem de felicitar d’haver tingut la sort que un fill del poble, el Xavier de Cal Gran, sigui un expert en el món cibernètic i hagués creat les pàgines “belltall.net” i “bellcam.cat”, que han donat personalitat a la nostra gent. (Només cal veure el número de visites que té diàriament la web cam i la pàgina meteorològica per adonar-nos-en que aquest poblet tan petit que tant ens estimem és conegut més enllà de la gent que el conformem.)
En els darrers temps, seria il·lògic mirar d’amagar-ho, hi ha hagut algunes tensions en el si de l’Associació de Veïns, sobretot o exclusivament, m’atreviria a dir, arran del tancament de la sala municipal a partir d’aquell decret municipal. No és el moment ara de recordar l’origen del conflicte i de tornar a debatre la qüestió. Em sembla que és oportú assenyalar, però, que aquestes tensions no han fet més que reflectir en el si de l’associació uns problemes reals, unes maneres diferents de veure la vida municipal, la vida del poble. Una associació no pot viure encara que volgués al marge del que passa a la gent que representa. L’associació és el poble, el poble dóna sentit a l’associació i totes les opinions hi caben.
Vaja, que la vida en un poble de Belltall és com la de tot arreu, plena de coses bones i també d’alguns conflictes, que hem de superar entre tots. A propòsit d’això, m’atreveixo a demanar una cosa. No sé si tinc autoritat per a fer-ho, tots sabeu que la nostra família, encara que no som originaris de Belltall, ha demostrat el nostre arrelament al poble. En tot cas, ho intento: trobo que seria el moment que tornem a fer que l’associació sigui una, que estiguem units, com en aquests darrers vint-i-cinc anys. Això no vol dir que tots pensem el mateix, ben al contrari. L’Associació de Veïns i Amics de Belltall la conformem tots els qui hi volen ser i, igual que ha anat canviant des de la seva fundació, a partir d’ara pot ser allò que tots vulguem que sigui. L’associació som tots, és la veu de tots, la dels qui malauradament ja han marxat en aquests vint-i-cinc anys, socis i membres de la junta que enyorem, i la dels qui hi som i del qui han d’arribar.
Dins o fora, Belltall és aquest poble petit, però tan estimat que des de fa un quart de segle té una entitat que el representa, que ens representa i ens ajuda a viure’l amb més plenitud. Des de dins la podem canviar i ajudar-la a millorar. I Belltall, és a dir, la seva gent, hi sortirà guanyant.
Joan Maria Minguet (Joan de Cal Porxo)
