Aquest és un tipus de construcció realment meritori i sorprenent i crec que desconegut per a molts de nosaltres. A Belltall en podem trobar en diversos indrets, però també és bastant comú a l’Urgell, La Segarra i la Noguera. La primera que vaig descobrir va ser la coneguda com la de cal Jaume el Roseret, molt a prop de la Sirolla, i des de llavors m’ha fascinat.

La seva característica fonamental és el sostre de volta recobert amb terra, normalment  repleta d’herba. La volta, vista des de l’interior , es presenta formada per pedres toscament escairades, però que en el seu conjunt ofereix una apreciable regularitat. Vegeu, per exemple, la perfecta harmonia de l’interior de la caba del Roseret. Talment sembla l’interior d’alguna notable capella romànica.

Quina antiguitat poden tenir aquestes cabanes? És difícil dir-ho amb exactitud. No és gens freqüent que estiguin datades, però a Verdú, n’hi ha una que porta gravat l’any 1769. Per als nostres pagesos no es tractava de res remarcable, era solament un lloc de refugi en cas de mal temps o d’emmagatzematge d’estris. No era, doncs, res que valgués la pena perquè es recordés el seu autor o quan es va construir.

La construcció es començava partint d’un munt de terra que feia el motllo sobre el que després es construiria la cabana. Es perfilava la volta prement la terra i es cobria de branques d’alzinar. Un clot   fet al voltant, s’omplia de fang i a  sobre seu es posava la primera filera de pedres que feia de fonament. Prenent com a motlle la mateixa terra, s’anava pujant la volta fins completar-la.

Les pedres del tancament final s’havien d’escollir amb cura i calia retocar-les per tal d’assegurar que la volta quedés perfectament construïda. Feta la coberta, es buidava la terra de sota la volta i es construïen les parets anterior i posterior. Sobre la paret anterior es podia incorporar una porta o senzillament deixar l’arc a la vista, amb la qual cosa tenia un aspecte semblant al d’una cova. La de cal Roseret  no sembla que hagi tingut mai porta i en canvi, en la de cal Cuixela, es veuen restes que ens indiquen que en va tenir.

A Belltall, a part de les esmentades, en podem trobar algun exemplar més de cabana de volta. En un altre treball les traurem a la llum.

Josep Joan Berenguer
 

A les dotze del migdia del 15 d’agost del 2001, es reuneix l’assemblea general ordinària, presidida per Joaquim Torres, Josep Lloses, i Jesús Fabregat ?President, Secretari en funcions i Tresorer, respectivament de l’entitat-, comptant amb la participació dels directius Anton M Berenguer, Miquel Àngel Sans, Rosa Ma Tous i Rosa Verdura, i havent excusat l’assistència  el Secretari Josep Miró i la Vocal Ma Mercè Corbella, amb la presència d’una cinquantena d’associats.

L’assemblea dóna conformitat a l’ordre del dia d’aquesta sessió, la qual tot i estar prevista per al dia 12, es va convocar finalment per avui, permetent ajustar així més adequadament el programa de les diverses activitats que s’estan realitzant al nostre municipi en el període del 10 al 19 d’agost.

Estat de comptes

El secretari llegeix l’acta de l’assemblea anterior i el tresorer explica l’estat de comptes del 2000 desglossat per capítols i amb el següents totals: inicial, 284.492 pts; ingressos 540.835 pts; despeses, 521.884 pts. És aprovat per l’assemblea, a l’igual que el pressupost ordinari per al 2001 que s’ha llegit a continuació, i que presenta un total de 1.378.000 pts. 

Actes del 10è aniversari

Els punts 3 i 4 de l’ordre del dia són comentats pel president. El programa d’actes del 10è aniversari iniciat el 2000, finalitzarà enguany amb l’exposició actual “Enforcar alls a Belltall” el centenari de la Font del Portal, la millora i habilitació de l’espai dels antics rentadors i Font de Baix, i el concert de cloenda. Agraeix a tots els socis el seu siport i als tretze directius que ha tingut l’entitat, la seva positiva dedicació.

Informe del President

L’informe anual deixa constància de les diverses activitats i iniciatives de l’entitat durant el 2000 i les viscudes a l’entorn de Belltall: vinculació a l’Associació per al desenvolupament de la Vall del Corb, els actes i exposició de l’Antic Fossar, la nostra presència permanent a Internet, la Festa de l’Arbre, etc. Pel que fa a l’actual anualitat, s’esmenten les gestions sobre  demarcacions territorials, el primer Casal d’estiu (per iniciativa interparroquial), les celebracions sortosament regulars de la Festa Major, la de Reis i la del Sagrat Cor, la important donació de llibres i la positiva realitat de la nostra Biblioteca, el procés singular de la recuperació del Santuari de la Mare de Déu de Passanant, la superació dels 40 números de la revista “Belltall”, els més significatius suports institucionals previstos i els problemes rellevants que tenim plantejats comunitàriament. Acaba  l’informe amb unes paraules sobre l’optimista futur que totas podem copsar en la vida actual de Belltall. 

Torn obert de paraules

S’inicia el torn obert de paraules, amb la resposta i resolucions possibles dels temes  que van plantejar-se en aquest mateix punt  a l’assemblea del 2000. Intervenen després diversos socis amb qüestions diverses, destacant uns dubtes legals sobre l’Antic Fossar i la llarga espera dels semàfors per a la carretera, tema aquest que s’activarà demà mateix, sense esperar la futura agregació a l’execució de la variant del Coll de Belltall.

S’aixeca la sessió a un quart de dues de la tarda.