Un èxit del treball participatiu, i de la implicació veïnal en les iniciatives de millora urbanística del poble definí Joaquim Torres el que significava la celebració dels actes d’aquesta diada. 

Valoració compartida en les seves respectives intervencions de Ramon Aloy, i del President del Consell Comarcal. 

Les Institucions representatives més properes als pobles, com són l’Ajuntament i el Consell Comarcal, no són prou eficaces sense la participació de la seva gent i de les seves i entitats veïnals que impulsen, proposen i intervenen en tot al el que signifiqui una millora  del seu àmbit humà de vida, que és el poble i el seu entorn. 

Després de la visita a la Font de Baix, i de tornada a Belltall, els assistents es concentraren davant de la Font del Portal.  Aquí hi hagueren els parlaments abans esmentats. Un segle després es recordava la importància que tenien fonts com aquesta dins una població, el “progrés” que significa quan no es disposava d’aigua corrent a les cases. 

El grup convidat fou el Cor Parroquial de Solivella. Interpretà un recull de peces majoritàriament de  música popular catalana que fou acollida de forma entusiasta per l’auditor que omplia l’església. El concert fou seguit amb gran interès i complaença  pel públic que dedicà als cantaires forts aplaudiments.

En acabat el concert, i amb la presència del Cor de Solivella, i per cloure la diada, se serví a tots els assistents un refrigeri al Casal Municipal. Darrer acte d’una tarda  freda a nivell ambiental, però molt càlida a nivell humà. 

100 anys enrere,  el poble de Belltall  estrenava una Font. Bé, si hem de ser precisos, dues. La construcció del dipòsit actual de les Escoles, en possibilità la seva existència. Fins aleshores l’aigua que baixava de la mina del camí de Forès quedava embassada en un  indret  pròxim a l’actual dipòsit. Belltall té documentat un carrer de la Bassa, que ens explica la seva existència, ja en el segle XVIII, que envoltava part d’aquesta Bassa. El dipòsit i les fonts  de ben segur significaren una mesura sanitària determinant. L’aigua quedava en el dipòsit  protegida del contacte amb possibles focus d’infecció. Imaginem-nos la gent proveint-se d’aigua directament de la bassa a  l’igual que  feien els seus  animals que anaven a abeurar-s’hi. Per a una població que s’acostava als 400 habitants, aquestes  fonts  significaven una millora i un progrés  per a les seves vides. 

La Font de Baix és el nom modern, abans era coneguda com La Font, no n’hi havia una altra propera a la vila i així és documentada al segle XVIII. Cert és que moltes partides porten el nom comú de Font. Font d’en Caus, Font de la Cirolla,  Font d’en Rodon, Font del Tei, Font de la Vera Espessa, Los Fontanals, ... fonts eixutes la major part de l’any com els nostres rius de la Teulera o Sirolla. La nostra terra és secanera. De la Font de Baix, però no tenim constància que mai s’hagi assecat.

Preservem, aquest espai, proper de Belltall. El nostre progrés té com a contrapunt que sovint s’oblida de la cura de la terra que sempre ens ha acollit. Les aigües escasses dels nostres entorns , corren el risc de contaminar-se ja sigui per purins o per excés de nitrats a les terres com ha passat en alguns  dels nostres pobles veïns on ja no es pot veure aigua de moltes fonts. Aquest espai dóna vida, per tant cal que vetllem perquè continuï  oferint-nos-la. Aquest ha de ser el nostre compromís.

L’Associació de Veïns i Amics de Belltall  ha cregut en la recuperació i manteniment d’aquestes fonts que ara recordem. L’any 1993  la feina voluntària d’un grup de socis, possibilità la neteja de l’indret. La Font de Baix era plena de runa i esbarzers; els rentadors, colgats de terra.

El dissabte, 2 d’abril de 1994, a la Font un centenar llarg de veïns van aplegar-se per celebrar la recuperació de l’espai. Ara set anys després completem el treball iniciat  amb la neteja i arranjament de la mina que s’havia enrunat els darrers anys, amb la col.locació dels desguassos i l’habilitació d’un espai amb bancs i taula com a lloc de trobada. Totes aquestes actuacions fetes per la brigada municipal i  assumides econòmicament per l’Ajuntament.

Que per molts anys ho puguem gaudir i mantenir per a les generacions futures.