B E L L T A L L  54
hivern de 2004

(pàgina web antiga)
  • Reunió Informativa Ajuntament
  • El Municipi i els seus pobles
  • Projecte enllumenat
  • Festa de la Castanyada
  • Parcs eòlics
  • Sortida Belltall-Madrid
  • Nota de Premsa de la Diputació
  • Socis que ens han deixat
  • Imatges del poble i la seva gent


  • Reunió Informativa Ajuntament

    El dissabte 16 d'octubre es celebrà la reunió informativa de l'Ajuntament amb assistència de l'Alcalde Ramon Aloy, el Tinent Alcalde Francesc Miró i el secretari de l'Ajuntament Joan Pons.

    Els temes tractats van ser:

    1- OBRES 2000-2004:

    L'Alcalde detalla les obres realitzades la Municipi en el periode 200-2004. En total s'han realitzat obres per un valor d'uns 600.000 €, dels quals 479.000 han estat subvencions i 127.000 han estat realitzats amb aportacions de l'Ajuntament. Les obres realitzades a Belltall han estat les següents:


    Millores local social de Belltall: 66.000 (subv. 64.000, Aj. 2.000)
    Magatzem Municipal: 4.000 (Aj. 4000)
    Costeta de cal Prim: 8.600 (Aj. 8.600)
    Font del Portal: 2.500 (Aj. 2.500)
    La creu: 2.100 (Aj. 2.100)
    Transformador: 15.000 (subv. 6.000, Aj. 9.000)
    Fosar: 15.000 (subv. 6.000, Aj. 9.000)
    Font de Baix: 7.300 (Aj. 7.300)
    Cementiri: 8.900 (Aj. 8.900)

    TOTAL: 129.400 (subv. 76.000, Aj. 53.400)

    2- PLA OBRES I SERVEIS 2004-2005

    A continuació l'alcalde va presentar les obres previstes pels propers anys 2004 a 2007 amb un pressupost total de 540.759 € dels quals 79.066 els pagarà l'Ajuntament i la resta seran subvencions:

    Local Entitats    Passanant    68.296 (Aj. 11900)
    Magatzem Municipal    Passanant    139.553 (Aj. 44.409)
    Enllumenat públic    Belltall    211.173 (Aj. 44.408)
    Enllumenat públic    La Glorieta    41.178 (Aj. 8.351)
    Vial accés    La Sala    79.976 (Aj. 7.997)

    Referent al projecte de les voreres pendents a Belltall, el Secretari va informar que el Projecte legal imprescindible per fer l'obra va arribar a l'Ajuntament el Febrer del 2004. El cost de l'obra és de 9.000 €. L'Ajuntament està buscant el procés adequat d'execució de l'obra.

    3- POUM (Pla Ordenació Urbanística Municipal)

    El passat mes de Setembre es va sol·licitar l'ajut per poder realitzar el Pla. El cost de contractació de l'obra és de 27.840 €, l'Ajuntament en pagarà 13.000 i la resta s'aconseguirà mitjançant subvencions. El projecte es creu que estarà finalitzat cap a finals del 2005. Abans de la seva aprovació definitiva hi haurà 3 convocatòries per informar a tots els veïns.

    4- AIGUA DEL MUNICIPI

    Les darreres analítiques realitzades indiquen que l'aigua ja no presenta problemes d'alts continguts de nitrats que feien que l'aigua fos no potable. Els valors de nitrats de l'aigua que ve del pou de Saladern estan normalment entre 30-35 mg/l (el límit legal és de 50 mg/l). Els valors de l'aigua de la Mina de Ca la Llúcia han arribat a 130. Això ha fet que s'hagués de barrejar l'aigua de Belltall amb la de Saladern. Per tal de poder evitar aquests problemes amb l'aigua de Belltall s’està realitzant un projecte que permeti tancar l'entrada de l'aigua de la mina de la Llúcia al dipòsit del poble, amb l'objectiu d'assegurar que els continguts de nitrats estan per sota dels requisits legals. L'Ajuntament assegura que mensualment una empresa especialitzada (EMATSA) pren mostres de l'aigua i les analitza.

    Projecte futur (Aigua Pantà de Rialb): L'Ajuntament ha sol·licitat rebre aigua del pantà de Rialb. El projecte suposaria posar un dipòsit a Belltall que subministraria aigua a la resta de pobles del Municipi. Aquest projecte evitaria la necessitar de tenir que bombar l'aigua i a més a més l'aigua ja arribaria tractada pel consum humà (clorada).

    5- CARRETERA C-14

    El projecte de la carretera C-14 inclou dos nous semàfors a Belltall. Aquests es preveuen que estiguin instal·lats el primer trimestre del 2005. També està aprovat l'instal·lació d'un radar fixo a la C-14 en les proximitats de Belltall.

    6- PARCS EÒLICS

    El Parc eòlic de les Forques que consta de 15 molins (4 dels quals al terme de Belltall) té la llicència concedida a l'empresa GERSA i presentarà el projecte constructiu definitiu.

    El Parc eòlic de la Serra del Tallat consta de 33 molins (7 dels quals al terme de Belltall) i encara està en fase d'obtenció e la Llicència ambiental (que la concedeix el departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat).

    El Secretari informa que quan es van presentar aquests projectes a l'Ajuntament, el consistori va avaluar els pros i contres d'aprovar l'instal·lació de Parcs al Municipi i que va acordar aprovar la construcció de Parcs eòlics al Terme. També informa que pel Municipi ha de passar de totes maneres una línea d'evacuació de la corrent elèctrica i aquesta està classificada "d'Utilitat Pública” (és a dir no pot negar-ho un Ajuntament).

    Durant el torns de paraules alguns veïns es qüestionen que l'ubicació dels Parcs sigui bona pel Poble. També sol·liciten que s'exigeixi a les empreses que instal·lin la darrera tecnologia i que es faci un seguiment estricte dels impactes ambientals.

    El Secretari informa que sobre els projectes s'han realitzat diverses al·legacions per tal d'assegurar que l'impacte sobre el medi sigui el menor possible i per assegurar que segueixen el que marca la legislació. Referent a la legislació la llei exigeix que les empreses que munten Parcs deixin una fiança per tal d'assegurar que si un dia es desmunten deixen l'àrea igual que com estava abans de posar-hi els parcs. També informa que els molins suposen una entrada anual de diners per l'Ajuntament.

    7- ANTENA DE TELEFONIA MOBIL

    Encara no s'ha rebut a l'Ajuntament cap sol·licitud al respecte de l'instal·lació d'antenes de telefonia mòbil.

    Els veïns demanen l'Ajuntament que es prenguin les mesures adequades per assegurar que aquests equips no emeten radiacions electromagnètiques superiors a les referències existents i que s'aprofitin instal·lacions per evitar tenir una antena per cada companyia existent al mercat.


    El Municipi i els seus pobles

    El nom jurídic del Municipi i el seu ajuntament serà exactament "Passanant i Belltall" tan bon punt finalitzin els tràmits perceptius iniciats fa alguns mesos.

    Aquest tema en general requereix una observació particular sobre la mania, la letàrgica rutina de nomenar "pedanies", agregats o llogarets als pobles dels municipis. La figura "pedania" va desaparèixer fa temps. Tampoc hi ha "agregats" sinó Municipis com a unitat territorial indivisible, formats per una, dues o diverses entitats de població (pobles, nuclis, barris…).

    Respecte al municipi de Passanant i Belltall tenim:

    - Els termes municipals secularment separats de Belltall i Passanant es van unir el segle XIX, adoptant la denominació del segon.
    - El municipi únic està format per les poblacions de Belltall, Glorieta i Passanant (amb termes rurals propis), els nuclis urbans disseminats de La Pobla de Ferran i La Sala de Comelats i la partida rural del Fonoll.


    Projecte enllumenat

    Dins les partides del 2005 hi ha previst canviar l’ enllumenat del poble. A continuació podeu veure l'ubicació dels nous llums i fanals d'acord al projecte presentat:


    imatge ampliada                imatge ampliada

    Festa de la Castanyada

    El Diumenge 31 d'octubre es va celebrar al local social la tradicional Festa de "la Castanyada" amb la participació de 100 amics i veïns. Com a novetats d'aquesta edició cal destacar que vam poder beure vi de la "collita de Belltall" especialment embotellat per aquesta edició de la festa.

    També cal destacar que enguany vam comptar amb la visita de "La Senyora castanyera" que  va saludar als assistents i ens va preparar les típiques castanyes i panellets.

    imatge ampliada                             imatge ampliada
      

    imatge ampliada             imatge ampliada


    Parcs eòlics

    Gemma Casalé (gcasale@diaridetarragona.com)

    Les comarques tarragonines, l'Empordà i el litoral fora de la costa concentren tot el potencial eòlic de Catalunya. Així es desprèn del mapa de vents elaborat des del Servei Meteorològic de Catalunya, un document que ha de servir com a base per a l'elaboració del nou mapa eòlic, en el qual es concretaran els indrets que podran acollir les futures centrals d'aquesta energia. El mapa estarà enllestit durant el primer trimestre del proper any.

    El mapa de vents, que va ser presentat ahir i es posa a disposició de la ciutadania perquè el pugui consultar amb tot detall, conclou que el nord-est del país, més concretament l'Empordà, és on bufa més el vent. Ara bé, en segon terme s'han localitzat les comarques del litoral tarragoní i les d'interior de Tarragona situades al límit amb Lleida. En aquestes zones el vent també hi bufa amb molta intensitat, a l'igual que succeeix a «fora de costa» segons explicava al Diari el director del Servei Meteorològic de Catalunya, Joan Pellisé.

    Si bé, segons es desprèn del mapa de vents, les comarques tarragonines tenen el major potencial de Catalunya després de l'Empordà, per acollir noves instalacions per a la producció d'energia eòlica, Pellisé també apuntava que «el nou mapa eòlic analitzarà punt per punt els indrets, basant-nos en paràmetres mediambientals i analitzant, sobretot, qüestions com l'impacte ambiental que poden arribar a produir els futurs parcs».

    Ara bé, malgrat que Pellisé va destacar que el nou mapa tindrà una especial cura en no produir agressions al medi català, també assenyalava que «poc s'hi pot fer» davant els projectes ja aprovats. A partir d'ara s'elaborarà el mapa eòlic, que podria estar enllestit en el decurs del primer trimestre del proper any.

    L'elaboració del mapa de vents ha resultat força complexa, ja que l'orografia de Catalunya és molt complicada, i la velocitat i la direcció del vent són variables meteorològiques que en depenen força.

    A més, també ha calgut ampliar l'estudi a la zona marítima més propera a la costa. El mapa de recursos eòlics a Catalunya té una resolució espacial de 200 metres, és a dir, un mapa que proporciona informació del vector vent a tot el territori cada 200 metres.


    La Generalitat autoritza a Forès i Passanant el primer parc eòlic de la Conca

    Urbanisme deixa pendent el pla parcial polèmic de Bellvei del Penedès per estudiar-lo a fons

    La comissió d'Urbanisme de Tarragona donava ahir el darrer permís necessari perquè l'Ajuntament de Forès permeti que es construeixi la primera central eòlica de la Conca de Barberà, un projecte de la firma Gerrsa que preveu l'emplaçament entre els termes de Forès i Passanant de quinze molins de vent de 1.500 quilowatts cadascun i una subestació transformadora per fer arribar a la xarxa l'electricitat generada. El projecte té l'acceptació del veïnat de Forès i ni els ecologistes ni la plataforma proteccionista s'hi han oposat. Urbanisme ha donat el vistiplau al projecte després de rebre el permís favorable de Medi Ambient.

    04/11/2004
    XAVIER MIRÓ Tarragona

    Forès i Passanant tindran probablement la primera central eòlica de la Conca de Barberà, una comarca que havia quedat allunyada de la polèmica eòlica però on, en els darrers temps, han començat a proliferar projectes per aixecar aerogeneradors a cavall amb l'Urgell. La comissió territorial d'Urbanisme aprovava ahir el projecte, que ja disposa de tots els permisos del govern català i només restarà pendent del permís d'obres municipal per fer-se realitat. Es tracta, però, d'una central que veuen amb bons ulls els veïns i l'Ajuntament i que no ha hagut de fer front a l'oposició de cap grup ecologista ni de la plataforma proteccionista creada al territori. La firma Gerrsa podrà invertir 20 milions d'euros per aixecar quinze molins de vent de 1.500 megawatts de potència cadascun, que, en conjunt, podran arribar a una producció elèctrica de 22,5 megawatts. El parc de les Forques s'aixecarà a les partides les Eres, Molí del Vent, el Pomar, el Cap de la Costa i les Planes, entre Forès i Passanant. Inclourà una subestació elèctrica per fer arribar l'electricitat generada i un edifici de control.

    http://nosaltres.vilaweb.com/info/vilaweb/elpunt.noti_elpunt?p_id=-939588


    Sortida Belltall-Madrid

    El 2 d'Octubre un grup heterogeni de persones, que l'única formalitat era no portar parella, va visitar Madrid. Va ser un motiu per viatjar amb el polèmic tren d'alta velocitat (AVE). L'excursió va ser molt entretinguda: vam visitar els llocs més emblemàtics de la ciutat, amb visita guiada i posteriorment el Museu Thyssen.

    En tot el dia va regir l'harmonia i el sentit de l'humor.


    imatge ampliada      imatge ampliada      imatge ampliada


    Col.laboració de Neus/Loli/Carme/Pepi/Mª Jesús/M. Angel

    Nota de Premsa de la Diputació

    APROVAT EL PLA D’ACCCIÓ MUNICIPAL DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

    La Diputació dobla l’aportació que realitza als municipis i que en el quadrienni 2004-2007 serà de 36 milions d’euros.

    En el transcurs d’un ple extraordinari, celebrat aquest matí, la Diputació de Tarragona ha aprovat, per unanimitat de tots els grups polítics amb representació a la corporació (CIU, PSC, ERC, PPC) el Pla d’Acció Municipal (PAM) per al quadrienni 2004-2007. Aquest pla, al qual la Diputació destina 36 milions d’euros per portar a terme projectes i iniciatives municipals i fomentar, així, el bon desenvolupament de tots els municipis de la nostra demarcació, representa doblar l’aportació econòmica que fins ara feia la Diputació als ajuntaments de la seva demarcació.

    A través del PAM, la Diputació de Tarragona finançarà un total de 438 projectes presentats pels ajuntaments de la demarcació d’acord amb les seves necessitats específiques. Quan es van aprovar les bases d’aquesta ajuda es va voler que l’objecte de la subvenció fos el més ampli possible per tal donar cabuda a totes les iniciatives presentades pels ajuntaments independentment de la seva tipologia. Amb aquest pla el que es pretén és ajudar als municipis en allò que ells mateixos considerin més important per al seu desenvolupament i millorar així la qualitat de vida dels ciutadans.

    El president de la Diputació de Tarragona, Joan Aregio s’ha encarregat de ressaltar un fet molt important; es tracta d’una iniciativa de consens entre totes les forces polítiques. Durant el ple els diferents portaveus dels grups polítics representats (CIU, ERC, PSC i PP) no han tingut més que paraules d’elogi pel que fa a la millora que suposarà aquest pla per a tots el municipis de la demarcació. Joan Aregio s’ha encarregat de ressaltar la importància de donar llibertat i autonomia al municipis perquè destinin l’ajut a promocionar i executar aquelles iniciatives que considerin més importants per a la seva població. És una manera d’apropar-se al màxim a les necessitats concretes dels ciutadans. També ha destacat el fet que s’ha donat preferència en la concessió dels ajuts a aquells municipis més petits i amb menys recursos.

    Tots els portaveus dels grups polítics han coincidit en ressaltar que doblar l’aportació ha estat possible gràcies a una sentència del Tribunal Constitucional del traspàs de competències, la qual va dictaminar que els traspassos de competències de la Diputació a la Generalitat no havien de comportar un traspàs de recursos econòmics. Així la Diputació comptarà cada any amb uns 14 milions d’euros que es destinaran a aquest Pla d’Acció Municipal, però que a més serviran per finançar el pla de millora de les carreteres i altres plans d’ajut específic, com és el Pla de gasificació.

    El portaveu de CIU, Joaquim Nin, en la seva intervenció en el Ple, ha volgut agrair als altres grups polítics el seu suport en aquesta iniciativa, i ha ressaltat el fet que tot i que els ajuntaments han presentat autònomament les seves iniciatives la gestió general es farà des de la Diputació. Aquest fet, segons ell, és una garantia afegida al projecte. Així mateix ha ressaltat que són els ajuntaments els que han de decidir els projectes a finançar per part de la Diputació, ja que ells coneixen millor les necessitats reals dels ciutadans. Un dels objectius prioritaris de la Diputació és intentar contribuir a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, i la millor  manera de fer-ho és intentant aproximar-se al màxim a les seves necessitats a través dels ajuntaments.

    El grup del PSC, representat per Josep Fèlix Ballesteros, ha remarcat la voluntat de servei de la Diputació vers els ajuntaments de la demarcació i, en aquest sentit, ha destacat el caràcter dinàmic d’aquesta iniciativa. Segons ells, les necessitats d’un poble poden canviar en el termini de quatre anys, per això, s’ha previst que els ajuntaments puguin proposar alguns canvis en les iniciatives proposades, sempre que ho facin de manera justificada pels interessos dels ciutadans.

    Per la seva part, Tomàs Bigorra, portaveu d’ERC, ha recordat que el PAM serà especialment important pels petits municipis que són els que compten amb menys recursos. Des del seu grup polític creuen fermament que aquest Pla permetrà fer una millora important i guarir bona part de les mancances de les seves deficitàries xarxes de serveis, vies públiques i equipaments, tan necessaris com imprescindibles per a la bona marxa d’un poble.

    Miguel Àngel Lòpez Mallol, portatveu del PPC, ha ressaltat l’esforç unànime de totes les forces polítiques amb representació a la cooporació per destinar una part important dels recursos de la Diputació a fer allò que els pertoca: “Contribuir a l’esforç dels ajuntaments petits i grans per millorar la qualitat de vida dels seus veïns”. També assenyalà que aquesta injecció financera al municipis permetrà afrontar actuacions que d’una altra manera no haurien estat possibles o es veurien dilatades en el temps.


    Socis que ens han deixat

    Antón Miró i Berengué. El 14 de maig d'enguany va morir el Ton de ca la Remei. Tenia 78 anys. Tot i que la seva salut havia empitjorat els últims anys, tenia una actitud vital positiva. Sempre va viure a  Belltall, en companyia de la seva esposa, la Teresa. Quan feia bon temps el trobaves assegut  a l'entrada de casa. Li agradava compartir una estona de conversa amb els que passaven pel carrer. Si es trobava amb força, sortia a fer una curta passejada pels voltants de casa: carrer Major, Font del Portal i carrer de Baix. Tenia una memòria excepcional en relació a Belltall i la seva gent.

    El dia del seu funeral  l'església era plena a vessar. Fou el testimoni de l'estima, afecte i amistat que  tothom sentia cap al Ton.


    imatge ampliada Imatges del poble i la seva gent

    Quan l'estiu es va acabant és l'època de collir les ametlles. Una vegada recollides cal treure la pellofa. Algunes de les persones grans del poble segueixen fent-ho a mà, convertint el Pati de ca l'Anton en un lloc de treball i a la vegada de trobada i tertúlia.


    imatge ampliada






     
    BELLTALL

    Belltall.net